Com podeu veure el meu blog no està ple de coses, però tampoc pense posar-me ara a última hora a plenar-me'l de "xuminaes" com si s'acabara el món, el que veieu és el que he pogut fer, està clar que amb un poc de temps i dedicació tot surt millor.

Açò es el punt de partida del nostre futur com a mestres i la relació que anem a tenir amb les noves tecnologies, que el meu blog estiga més buit que altres no vol dir que m'interesse menys o que no se res de les TIC, simplement no se que vol dir no tinc ningua explicació.

El que si que pense que el més important és a veure d'ací uns anys quanta gent ha seguit utilitzant blogs, tant per a la seva vida com per a la seva professió, aleshores ahí si que és el moment d'avaluar un blog, la qualitat d'aquest, no ara, perquè en el fons totes sabran qui ho ha fet perquè ha gaudit fent-lo i de veritat li ha agradat i qui ho ha fet per obligació, per impresionar al mestre.

Objectius:

començar a diferenciar els mitjans interactius i els mitjans unidireccionals.

Descobrir l'existència de diversos mitjans i començar a intuir-ne les diferències.

Començar a diferenciar entre el món real i les imatges que el volen representar.

Comparar les propietats i les característiques dels objectes reals amb la seva representació gràfica.

Està relacionat amb les àrees de llenguatge verbal. Descoberta d'un mateix. Descoberta de l'entorn.

Material:

Càmera de video, trespeus, monitor de televisió, connectors.

Activitat

La mestra conecta una camera de video a un monitor de televisió, però la camera està amagada. Els nens i nenes entren a classe i per casualitat veuen als companys apareixer per la tele, però no encontren la camera. Depsrés de buscr-la o que la mestra els done pistes la troben. 

Me pareix una bona activitat per a introduir als infants d'una manera lúdica i divertida en el descobriment i posterior utilització de les noves tecnologies. 

Objectius:

Començar a descobrir que també ens podem comunicar mitjançant les imatges.

Aquesta activitat està relacionada amb les arees de descoberta de l'entorn, descoberta d'un mateix, llenguatge plàstic i llenguatge verbal.

Material:

Àlbum de fotografíes per a cada alumne, millor un llibre amb les pàgines en blanc i de DIN A 4. Fotografies de la seva història. Biblioteca o caixò de fusta resistent per guardar-hi els àlbums.

Com treballem?

Aquesta activitat consisteix en que cada nen i nena a prinicipi de curs porte a classe, amb l'ajuda del pare i la mare, un recull individual de fotografies relacionades amb la seva història, els seus gustos i preferències...La durada d'aquesta és de tot el curs escolar.

Amb l'activitat es pretén fer una observació directa a partir d'imatges fixes, amb què ajuden a millorar aspectes de la comunicació, de retenció d'informacions i d'actituds comunicatives.

Es dóna a cada infant un llibre en blanc, abans de començar el curs. Amb l'ajuda dels pares elaboren la tapa posant-hi una fotografia recent del nen-a i el seu nom. Seguidament emplenen les primeres planes explicant alguna cosa de l'infant i posant fotografies.

Al començar el curs cada alumne-a presenta el seu llibre als companys-es i mitjançant les imatges explica el contingut i les seves vivències.

Durant els primers dies preferiran agafar el seu per veure'l, però a mesura que passarà el temps començaran a tenir curiositat per el del company-a.

Al llarg del curs va omplint-se amb diferents activitats importants, tant a nivell col·lectiu (Festa Major, Nadal...) com personal. El llibre o àlbum va i ve de casa a l'escola per anar-lo confeccionant conjuntament.

Al final del curs els infants s'enduen el llibre o àlbum a casa i tenen un bonic recull del que han anat compartint amb els companys, la mestra, l'escola i la família.

Font:

http://www.xtec.es/audiovisuals/av_aula/pdfs/imatfixa.pdf

Comentari.

Aqueta activitat em pareix molt interessant per a treballar-la en una aula d'infantil, ja que el nen-a participa en tot el procés d'elaboració del llibre de la seva vida, tant en les activitats dintre de l'aula com en les programades per a casa.

És ell-a qui busca les fotos, decideix quines posar, què escriure sobre la seva vida, etc. Tot això, per supost, amb l'ajuda dels pares i la mestra, però ell-a es la peça fonamental per a donar forma a eixe llibre, ja que tracta de la seva vida i això el fa sentir-se important.

A més decobreix que els seus companys-es també tenen una vida fora de l'aula, amb vivencies pròpies les quals li criden l'atenció, cosa que li farà que es vaja desenvolupant poc a poc l'empatia. A la vegada tenen una participació activa dintre de l'aula, com ara, quan expliquen el seu llibre, quan fan les activitats per anar reomplint-lo junt a la mestra, etc. També comencen a adonar-se'n de l'existència de retindre un aconteciment o situació per sempre mitjançant la fotografia.

Per tant pense que es una activitat molt motivadora per als nens i nenes, participativa per als pares i mares i gratificant per a la mestra.

Produir missatges audiovisuals senzills utilitzant diferents mitjans (foto, transparència, enregistrament en un casset, enregistrament en vídeo, etc.) i observar que cada missatge té un autor.

Produir individualment missatges audiovisuals senzills (una foto, un cartell, un muntatge audiovisual amb transparències, etc) i observar que cada missatge té un autor.

Començar a descobrir que també ens podem comunicar mitjançant les imatges i els sons.

Elaborar transparències i diapositives manualment.

Té relació amb l'àrea de llenguatge verbal i descoberta de l'entorn.

Material:

Paper blanc, llapis negre, paper d'acetat, retoladors permanents, pantalla, retroprojector, cintes d'àudio, casset.

L'activitat consisteix en crear un conte, però aquest és especial, ja que es pot veure i escoltar, té una durada de dues sessions d'una hora cada una.

Els nens i nenes s'organitzen per equips amb un màxim de 6 companys, cada grup pensarà la història que vol crear respectant uns punts clau: què passa, a qui passa, i on passa. El mestre-a ajudarà als nens i nenes a estructurar les propostes, definir les seqüències,...

A continuació començaran a fer els dibuixos amb llapis i sobre paper blanc, però cada un del grup haurà de fer-ne un i escriure una frase. Una vegada acabat, ho faran sobre paper d'acetat i amb retoladors permanents o bé es faran fotocòpies directament sobre l'acetat. Després amb l'ajuda del mestre-a assajaran la frase que anteriorment havien preparat i s'enregistrarà en una cinta de casset.

Aplegat el moment. Cada grup projectarà la seva història acompanyat de la grabació, es poden convidar a companys d'altres classes.

Font:

Comentari

He elegit aquesta activitat perquè me pareix molt completa, interessant i participativa per part dels nens i nenes on ells són els protagonistes i creadors de obres pròpies.

Pense que es una activitat molt enriquidora ja que es treballa en equip, desenvolpen la seva imaginació, aprenen a utilitzar un retropojector i una grabadora i es senten particips en tot el procés, entre moltes altres coses. A més de que es posa als nens i nenes en contacte amb les noves tecnologies des de ben petits. De segur que la posaré en pràctica en la meva futura aula d'infantil perquè m'ha agrat molt.

Pense que hem de tenir un terme mig, fomentar les noves tecnologies als nostres alumnes alhora que es treballen aspectes i continguts pràctics on ells i elles puguin experimentar, tocar, sentir, etc. Per tant hem de dedicar temps a tot.

Com a mestres, que en un futur serem responsables d'una aula, hem de treballar no sols els ordinadors com a noves tecnologies, sinó tot el que puguem que faça referència a aquest tema, com ara, saber utilitzar mòbils, mp3, camares digitals, etc. Es a dir, que els nens i nenes estiguen en contacte amb les TIC, les sapiguen utlitzar i sobretot que tinguin ganes de fer-ho.

Per tal d'aconseguir-lo, pense que ho hem de plantejar com una activitat divertida on ells siguin els protagonistes i nosaltres intervenir quan ho creguem necessari. Però a la vegada hem de fomentar un ús moderat, dels videojocs, televisió, internet, etc., perquè tot es bo però amb mesura, i esnenyar-los, sobretot, a distingir la ficció de tots ells amb la realitat que ens envolta.

Però tot això no resultarà si nosaltres primer no ens hem format i interssat per les TIC, ja que si els nens i nenes veuen que no les sabem utilitzar o percibeixen una actitud negativa per part nostra cap a les noves tecnologies, és impossible que ells i elles tinguen ganes de treballar-les i aprendre amb elles.

Fins fa uns anys a les escoles no tenien quasi ordinadors o algunes no en tenien ningun, avui en dia és estrany que a una escola no hi hagen i fins i tot et pots trobar amb ordinadors dintre de l’aula.

Estic totalment d’acord que des d’infantil es treballen les noves tecnologies, com bé diu al llibre els nens i nenes estan molt predisposts a treballar amb les TIC i el docent ha d’aprofitar aquest interés i potenciar-lo. Al mateix temps m’ha fet adonar-me’n de com podem incloure les TIC al PCC i de tots els benficis que aporta i les capacitats que desenvolupa. Però sense oblidar-mos que aquests recursos no poden substituir a les activitats i jocs de sempre on es treballa l'observació i la pràctica directa, per tant hem de fer un ús adequat tant d'uns com d'altres.

Com a mestres hem de ser concients dels nous avanços i estar al dia, ja que els nens i nenes cada vegada estan en contacte amb les TIC des de més petits i hem de saber donar-los respostes i recursos per a poder treballar-lo des de que entren a infantil.

La veritat és que m'ajuden a tenir una vida més còmoda i millor, però si sóc sincera més d'una pata li haguera pegat alguna d'aquestes tecnologies quan es neguen a treballar, també serà, he de reconeixer, que no totes les se gastar bé d'ahi que me pose nerviosa quan no me van com toca.